-Als inicis, quan el pare era molt jove, baixava a peu al poble i portava una lletera de 30 litres a l'esquena. Anava casa per casa a vendre la llet de les seves vaques.

-El pare munyia las vaques dos cops al dia, al matí i al vespre i les ajudava, quan havien de parir. Era un moment molt emocionant, que alguns clients havien pogut presenciar. El vedell s'aixecava sol i, poc a poc, s'anava acostant a la seva mare, es guiava per l'olor, pel contacte amb la seva pell i quan trobava les metes, de seguida començava a mamar.

-La mare s'enfadava sovint amb las vaques, se li menjaven el sabó de la roba refregaven, amb la cua, la roba neta acabada d'estendre...

-La nostra mare rentava a mà al safareig de casa, totes les estacions de l'any, i a l'hivern tot lo que estenia es glaçava, les peces de roba s'endurien com si fossin fustes.

 -Als pares els encantaven les flors. El pare anava a passejar i recollia flors dels prats i les posava en rams, a les taules del restaurant. La mare cuidava molt les flors del jardí. Tenia hortènsies precioses, dàlies, crisantems, margarides, lliris, roses... i a l'hivern entrava els geranis a casa per protegir-los del fred.

-Al matí, a l'hora d'esmorzar, els clients bevien la llet acabada de munyir i molts ens recorden encara la nata que feia, i com era de bona.

-L'esmorzar consistia en dolç i salat, és a dir torrades amb mantega i melmelada i pa amb tomàquet, però sempre acompanyat de la coca de forner que cada matí anàvem a buscar al forn del poble. El berenar dels nens, quasi sempre era pa amb xocolata.

-A més de las vaques teníem porcs, conills i gallines. Alguna vegada, tot i tenir el galliner ben tancat, les guilles es van acostar massa, van aconseguir entrar i es menjaren totes les gallines.

-Els germans havíem de vigilar les vaques per tandes i no hi posàvem excessiu interès. Més d'una vegada s'havien escapat i ens trucaven els pagesos enfadats, perquè les nostres vaques havien entrat als seus horts. --Les vaques també eren molt tranquil·les i sovint tenien el costum de parar al mig de les vies del tren, a menjar herba, encara que pugés el cremallera. Els maquinistes havien d'aturar el tren, parar, baixar i fer-les fora de la via, de manera una mica contundent.

-Les vaques eren molt mimades i estimades, tant pel pare, com pels clients. Sovint s'acostaven a la finestra del menjador i els clients, mentre dinaven, els donaven verdures i fruites.

-Els clients anaven a buscar aigua a la font, amb una gerra i posaven el porró a dins la font, perquè el vi estigués ben fresc.

-Quan era l'hora de dinar i de sopar, el pare sortia amb l'esquella i la feia sonar per avisar a tothom que el menjar ja era a punt i perquè els clients entressin. Ells acostumaven a estar a fora, asseguts a l'entrada, ja que l'escala s'havia convertit en un altre lloc habitual de tertúlia.

-Per denominar les taules ens regíem per l'element identificatiu de cada una. Per exemple: la taula del mig, la de sota els plats, la de davant la finestra, la de davant la llar de foc, la de darrere la porta, la de sota l'escala, la de la Mare de Déu...

-També els clients els coneixíem pel seu nom Srs. Parera, Srs. Catot, Srs. Nuri, Srs. Casilari, Srs. Caparrós, Srs. Beneyto... O d'altres per la seva professió com per exemple els Srs. Sastre, que tenien una botiga de roba i encara avui, amb alguns d'ells, hem continuat la tradició i també anomenem els fills de la mateixa manera.

-Per arribar a casa des del poble, només hi havia un camí estret i el pare havia de portar els queviures: caixes grans de fruita, de begudes, de tota classe de menjar, amb una burra de nom Platera. Gràcies a l'estimada Platera, vam poder fer durant anys la intendència de la casa. Era un animal bo i molt fort, que fins i tot havia carregat sobre la seva espatlla, alguns electrodomèstics i peces molt pesades, també les maletes del clients i era normal que algunes senyores de Barcelona, que arribaven al poble per primera vegada i anaven amb vestit i sabates de taló, també pugessin damunt la Platera.

-El nostre pare era molt creient, li agradava anar a missa i visitar esglésies,també era molt inquiet artísticament i li agradava veure tot tipus de monuments, museus, ciutats. Els fills vam trigar una mica a compartir la seva afició pel món de l'art. Van haver de passar uns anys, perquè nosaltres també aprenguéssim a estimar i valorar, com ell, la bellesa de tants llocs.

-El pare tenia els seus costums i un d'ells era pujar a peu a Núria cada 29 de juny, el dia del seu sant. Li agradava gaudir d'aquesta festa, ballar sardanes, menjar farinetes...
-El que també hem seguit els fills és la tradició de portar una capelleta petita, amb les figures de la Sagrada Família, a les altres cases.

-Com que érem amics de la família que vivia a l'estació i hi havia molta confiança, alguna vegada quan algun client feia tard per agafar el tren cremallera, el pare trucava al cap de l'estació i li demanava al cap, si per favor, podia fer esperar el tren fins que arribessin els clients de casa.

-Amb l'arribada del bon temps, els fills acompanyàvem el pare, a portar les vaques a la part alta de la muntanya. Hi estaven tot l'estiu, fins que tornàvem a buscar-les per la tardor.
-La mare, quan baixava al poble, ja fos per anar a comprar o a l'esglesia o a la perruqueria, s'arreglava molt bé i com el camí estava en molt mal estat, es posava espardenyes, però a l'arribar a l'entrada del poble, les guardava dins una bossa i es posava les sabates de mudar per anar ben guapa i elegant.

-Al pare li encantava l'òpera i aquesta sí que és una passió que ha encomanat a alguns fills. Quan munyia les vaques els cantava cançons, fragments d'òpera o parlava amb elles, mentre les acaronava i els gratava el cap.

-El pare sovint anava al Liceu, no es volia perdre cap estrena. Tenia passió per les òperes, una passió que la mare no compartia gaire.

-Els Reis sempre ens portaven llibres. Llibres de contes de Walt Disney, els Contes d'Andersen, els llibres de Folch i Torres, el Quijote... Quan érem petits, val a dir, que no eren els regals més esperats i apreciats, però el cert, és que els llibres sempre han estat al nostre costat, els hem après a estimar i s'han convertit en els companys de viatge de tota la família.

-El pare era un gran lector. Llegia molts llibres, sobretot de poesia i nosaltres el recordem, ja de ben petits, llegint també el diari, el Correo Catalán. N'era subscriptor i li arribava cada dia, amb el cremallera de les 12 del migdia. Es passava hores i hores repassant el diari de dalt a baix.

-El pare era molt sociable, sensible, inquiet i li agradava aprendre de tothom... Sempre preguntava, ja que tenia moltes ganes de conèixer. Era molt alegre i acostumava a explicar anècdotes als clients, sobretot, quan servia les taules.

-La mare era una dona d'un cor enorme, sensible, intel·ligent, elegant i amb molta paciència. Tenia una gran empatia amb els altres i sabia com tractar les persones. La cuina era sovint el lloc de trobada, de tertúlia i de consulta de molts clients. Sabia escoltar, aconsellar, ajudar... i sempre tenia una paraula amable. La gent l'estimava molt.