Eren els anys 30, els avis venien de Batet, i van comprar la casa de Can Constans.

Als anys 40 hi va haver un gran aiguat. Es va esllavissar una pedra enorme que va trencar una paret molt gruixuda de la llar, va foradar el sostre i va caure damunt del llit dels avis, que feia tot just deu minuts, que s'havien llevat.

Són els anys 50. Després del casament, els pares s'instal·len al poble. La casa de pagès era gran, però no era una casa pairal. Hi havia més espai de pallisses i de quadres, que d'espai habilitat per viure-hi.

El pare, tot i que no li agradava gaire, feia de pagès, treballava l'hort, els camps o recollia patates i segava l'herba dels prats. Els pares tenien gallines, conills i unes deu vaques.

La vida, aquells primers anys, no va ser gens fàcil. Mentre els fills arribaven al món, el món del poble de Queralbs no era llavors un lloc gaire càlid. Els hiverns eren llargs, freds i amb molta neu, els guanys que donava la terra i la venda de la llet eren més aviat minsos i si a més, hi afegim que durant força anys, algunes vaques es van estimbar a la muntanya, a causa de les tormentes, podem intuir que el panorama no era gens encoratjador.

No és estrany que totes aquestes circumstàncies i d'altres fessin decidir els pares a tirar endavant, el que llavors, va ser sens dubte, un peculiar, per no dir excèntric projecte. Convertir aquella casa, amb tan poques comoditats, en una casa d'allotjament per a la gent de ciutat.

Tenint en compte que, a més, els potencials clients eren gairebé inexistents en aquell racó de món, allunyat de la civilització, a quatre hores per carretera de la ciutat de Barcelona, la idea podia semblar una autèntica bogeria. Si més no, això és el que van pensar alguns veïns i coneguts.

Probablement no sabrem mai com el pare va aconseguir els primers clients, però si coneixem de la seva tenacitat, fortalesa, capacita de lluita i sobretot del seu convenciment i confiança en aquest somni, que junt amb el treball i la complicitat de la mare, van aconseguir tirar endavant.

I els clients van anar arribant. El pare els anava a buscar a l'estació del tren cremallera de Queralbs, parlava de la casa als viatgers que anaven a Núria, als coneguts del poble i d'altres pobles del voltant, a tothom. De mica en mica la casa es va anar fent coneguda, de mica en mica, la casa també es va anar transformant. Les pallisses i les quadres de les vaques es convertien en habitacions, el menjador es va ampliar, les vaques es van reduir i les primeres famílies que arribaven anaven fent córrer veus i portant d'altres famílies.

La casa de pagès va créixer i créixer i es va convertir en una bonica casa d'habitacions que els pares batejaren com a "Pensió Masia Can Constans".

Avui els fills continuem el seu treball i procurem mantenir el seu esperit d'acollida i de calidesa, vers els nostres clients.